Les dones d’avui no són les dones d’ahir, ni les dones de demà: canvien, es
renoven, creixen i es transformen, com l’aigua que flueix pel torrent d’un riu
i -com ens recorda Heràclit- mai és la mateixa aigua.
L’aigua és en les dones la remor dels seus sentiments.
Obra exposada en la Mostra col.lectiva: DONES D'AIGUA. La Garriga del 8-24 de maç 2013
Obra exposada en la Mostra col.lectiva: DONES D'AIGUA. La Garriga del 8-24 de maç 2013
4 comentaris:
I que sigui un canvi continu cap a millor! Bona feina Estereta.
Canvi en positiu, construint en cada passa. Gràcies Gemma
Fascinant recorregut per l'evolució d'una obra. El paral·lelisme amb l'evolució de la dona accentua el poder de la imatge.
Gràcies per compartir-ho i fer-nos-ho veure des de dins mateix de la creació.
M'agrada molt aquesta idea del paral.lelisme de l'evolució de l'obra i de la dona.
Gràcies a tu per entrar al bloc
Publica un comentari a l'entrada