Aquest espai vol ser un racó d'art. en el que hi vull mostrar els meus interessos artístics: les meves obres i exposicions , articles o critiques d'art, activitats artístiques, el procés de creació d’una obra d'art, informar de les diferents exposicions actuals, parlar de les dones artistes, mostrar blocs interessants del mon de les arts...

La tècnica del GRAVAT

El gravat és una forma artística mitjançant la qual una imatge realitzada ("gravada") damunt una superfície pot ser transferida a una altra, permetent diversos exemplars de la mateixa obra . Cada exemplar té tota la consideració d'obra única i original, atès que l'artista hi intervé en tota la seva producció.

Al segle XX, l'evolució de la indústria gràfica trasllada de ple el gravat cap a mans dels artistes, esdevenint una pràctica de valoració creixent per la seva gran riquesa de matisos i àmplies possibilitats creatives.

En la realització de gravats s'utilitzen gran varietat de matèries i tècniques, moltes d'elles classificables en dos grups:


- La xilografia o gravat sobre fusta

Es basa en crear una imatge sobre una superfície (generalment fusta o linòleum) de manera que el dibuix queda en relleu i tot el demés és rebaixat. Per fer-ho, es dibuixa directament sobre la planxa i després es buiden totes les zones que envolten la imatge .

A l'entintar aquesta planxa, només reben tinta les parts en relleu, quedant les altres sense entintar. Aquesta imatge de la planxa es transfereix a un paper mitjançant premsat, podent-se repetir el procés per obtenir noves estampes del mateix dibuix. Si la imatge ha de contenir diversos colors, cal fer una planxa per cada color, i tenir cura a l'imprimir que quedin degudament sobreposades.


linòlium

- La Calcografia o gravat en metall

Aquest mètode consisteix en fer incisions sobre una planxa (generalment de coure, zenc o acer) mitjançant diferents mètodes: directament amb eines (gúbies, punxons, brunyidors, etc.), o bé aplicant àcids que incideixen sobre aquelles parts de la planxa que prèviament no s'han protegit amb vernissos. La gran varietat de tècniques (aiguafort, resines, vernís tou, manera negra, punta seca, burí, etc.) influeixen en el resultat final, però totes elles tenen en comú que les parts agredides de la planxa són les que reben la tinta al seu interior, quedant la superfície neta.

Sotmeses aquestes planxes a l'acció d'una premsa (tòrcul), la tinta dipositada dins les incisions es transfereix al paper, essent possible obtenir estampes diverses d'una mateixa planxa gravada.


gravat sobre ferro

3 comentaris:

GEMMA ha dit...

Hola!

Una pregunta que m'he fet mentre llegia el post: I es diferencia el resultat d'una i altra tècnica? és a dir, veient les dues impressions es pot adivinar ràpidament quina ha estat feta amb una i quina amb l'altra tècnica?

Ester ha dit...

Bon dia Gemma!!! Doncs si la veritat és que es pot reconeixer la tècnica amb la que està feta el gravat. L'experiència segurament et fa diferenciar més rapid amb que està fet. Normalment en el linolium el traç és més gruixut i la petjada a la planxa no està tan marcada. En el gravats tipus calcografia, el traç és més acurat i queda més marcat al paper com una petjada en volum, a més si està fet amb planxa de coure la base és més blanca que fet amb planxa de ferro. Si vols he trobat una web que parla del gravat calcografic: http://www.gravat.cat/Catala/Com-reconeixa.html.
Petons

GEMMA ha dit...

Gràcies per les explicacions, em miraré l'enllaç que poses. I a veure si quan tingui davant algun gravat sé apreciar més aviat o més tard la diferència. Petons!